Començo el primer pas sola, empesa pel neguit i la incertesa de saber què i qui em trobaré el proper dissabte.
Se m'omple tot el cos amb una sensació de responsabilitat i, a la vegada, d'excitació que sóc incapaç de desfogar. Només em repeteixo, insaciable, 6 de novembre, 6 de novembre, 6 de novembre.
Sigui el que sigui i com sigui serà una de les experiències més plenes que estic disposada a gaudir durant aquests últims anys universitaris. No vull marxar de la Universitat de Girona sense dir "jo vaig fer alguna cosa per a millorar el món".
Aquí estic.
6 de novembre, 6 de novembre, 6 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada