La cosa rutlla, rutlla realment bé.
Han estat dies de feina intensos però gràcies a aquests dissabtes omplo bombones d'oxigen per a seguir.
El 3r dia que vam quedar feia mal temps així que vam decidir anar a fer uns billars. La Michelle estava lesionada però va venir la Carla, la seva germana, i l'Ela. La Carla no sabia jugar a billar (reconec que jo tampoc) però l'Ela va agafar el rol de professora i amb més paciència que cap altre va intentar ensenyar-nos. Jo, a la segona partida ja vaig desistir però la Carla insistia, insistia i al final, es va ensortir. Em va agradar veure-les riure al voltant d'aquella enorme taula mentre a fora començaven a caure les primeres gotes del que anunciava ser un dia plujós.
El 4t dia va fer bo així que vam decidir anar a jugar a futbol ja que l'Ela és una gran aficionada. En aquell moment en Ferran va decidir que podia formar part d'algun equip i li va buscar plaça al Porqueres. Ahir i va anar a provar però les noies són més grans que ella i s'ha desanimat. És realment difícil reanimar a un adolescent però amb perseverança aconseguirem que ho torni a intentar, només cal que jugui contra mi perquè se n'adoni que hi ha de pitjors. De molt pitjors.
Avui hem quedat a la tarda. Feia fred així que me les he emportat cap a l'Espai Gironès. Pel camí les he animat per anar a jugar a la bolera i estàvem ben motivades fent equips i escalfant el canell quan ens hem adonat que estava tancada. Ningú em podria haver avisat que la bolera ja no existia? i ara què, ja no hi ha cap altre per Girona? Increïble, m'he indignat però com ja estàvem allà hem anat al cinema a veure la 3a pel·lícula de les Cròniques de Nàrnia. Una tarda diferent.
Dissabte que ve no sé què podem fer, potser quedem per a fer algun lot per a la quina, potser fem algun pastís o potser tansols ens sentarem al voltant d'una llar de foc a parlar. M'és igual, sigui el que sigui, m'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada