Pas 7

Ja fa dies que vam quedar tots plegats però amb les festes pel mig se m'ha fet realment difícil poder escriure quelcom.

Fa uns quants caps de setmana va ser la Gran quina per la qual vam estar preparant tots els regals. El mateix matí d'aquell dissabte vam quedar tots quatre a casa d'en Ferran per a fer un pastís i poder-lo portar a la tarda. L'Ela i la Michelle van seguir les instruccions de la mare d'en Ferran al peu de la lletra com es va poder comprovar amb el resultat.

A la tarda vaig passar a buscar a les noies per a portar-les a la Quina. En Ferran tenia futbol i jo treballava així que vam intentar organitzar-nos tan bé com vam poder per a assistir-hi. A l'escola del Pla de l'ametller ens vam trobar amb la resta de companys del projecte i amb les organitzadores.
He de dir que alguna cosa em va fallar i no em va acabar de convèncer. El blog, com a referent de la llibertat d'expressió, em permet dir que no em vaig sentir del tot còmode amb la situació de la Quina.
Van haver un motiu principal i és que em va donar la sensació que no a tots els nens se'ls hi prestava la mateixa atenció, vaig sentir-me una mica a part de tot plegat, potser perquè érem de les més grans, potser perquè feia temps que no ens veiem tots plegats o no ho sé, el cas és que em va saber greu veure que hi havia mentorats amb més protagonisme que altres i les meves noies (perquè ara ja són meves i no les canviaria per a res del món) es van adonar que estaven relativament excloses de tot plegat (comentaris, bromes, ànims).

Simplement ho havia de dir perquè no vull quedar-me amb la sensació de crear un tul de farsa davant de la situació i, així, poder-ho remediar per a properes ocasions.