Pas 17

Aquest dissabte és Sant Jordi, ha estat Setmana Santa i hem preferit no quedar perquè així tothom pugui passar les vacances en família.

Tot i així encara em queda dissabte passat per a explicar. Vam anar a Argelaguer, a aquelles construccions de fusta que fa des de fa molts anys un home gran i que mai he sapigut com dir-lis, talaies? torres? perills per a la seguretat pública? es podria dir de moltes maneres però el cas és que hi vam anar, vam pujar, vam baixar i no van caure (encara no m'ho crec, amb lo que s'arribaven a moure!).

Havia anat quan era petita i feia molt de temps que sempre que passava per anar cap a Olot pensava "un dia has de tornar" i ho vaig aconseguir. A part de nosaltres quatre va venir en Xavier i la Zina, el germà i la cosina d'en Ferran i entre tots ens ho vam passar d'allò més bé per laberints interminables, rierols, camins trampa i casetes que semblaven de nines.

Cap al final del matí ens vam trobar a l'home que estava construint una torre nova amb quatre fustes, tres claus i un martell. Tindria més de 70 anys però seguia allà, cada dia fent una mica més perquè no es perdi una cosa tan única.

En aquell moment vaig veure a la Michelle que mirava al senyor amb cara de fascinació i vaig pensar que som afortunats per haver viscut això perquè segurament, quan aquest home no hi sigui això es deteriorarà, caurà i amb ell cauran molts contes de fades de nens i moltes històries de Peter Pan dels grans.

Pas 16

Fa un parell de dissabtes vam quedar l'Ela, la Michelle i jo per a fer una excursió diferent. Ens vam anar a Sadernes a caminar per Sant Aniol i a gaudir del bon dia que feia.

El paisatge és espectacular. Hi ha un camí que voreja el riu i de tant en quan, saltant entre pedres, el creues.


No vam arribar a l'ermita de Sant Aniol
perquè a l'hora de dinar havíem d'estar
a casa i quan gairebé portàvem tres quartes parts del camí, vam decidir tornar.

Les gorgues són realment maques i donen ganes de ficar-se a l'aigua sense pensar-ho. En un moment de debilitat l'Ela i jo vam mig entrar al riu però amb el corrent continu d'aigua que hi havia estava glaçada i no vam durar gaire.


Els hi vaig prometre que si aprovaven tot aquest curs a l'estiu tornaríem a banyar-nos.

Sisplau, aproveu!

Pas 15

Dissabte 26 sí que va ser un dia especial.

Ens vam retrobar tots els mentors i mentorats de Banyoles per a fer una gimcana a la Draga. Per parelles havíem de contestar 10 preguntes sobre la ciutat i l'estany. Sort que anava amb la Michelle! Entre les dues vam contestar suficients com per a salvar-nos de pagar penyora. Després de la gimcana van organitzar uns quants jocs. Uns d'ells era el típic de menjar una poma sense agafar-la amb les mans. Nosaltres vam tenir un inconvenient i és que la poma estava més alta que nosaltres i havíem de saltar per arribar-hi però ho vam aconseguir, fent un espectacle però ho vam aconseguir. Després vam jugar a saltar una corda sense tocar-la i a passar-hi per sota. Finalment vam acabar saltant a corda com tan típicament s'ha fet sempre.

Va ser un dia diferent i com aquell qui diu, indicava que ja queda poc perquè tot això s'acabi.