El paisatge és espectacular. Hi ha un camí que voreja el riu i de tant en quan, saltant entre pedres, el creues.
No vam arribar a l'ermita de Sant Aniol
perquè a l'hora de dinar havíem d'estar
a casa i quan gairebé portàvem tres quartes parts del camí, vam decidir tornar.
Les gorgues són realment maques i donen ganes de ficar-se a l'aigua sense pensar-ho. En un moment de debilitat l'Ela i jo vam mig entrar al riu però amb el corrent continu d'aigua que hi havia estava glaçada i no vam durar gaire.
Els hi vaig prometre que si aprovaven tot aquest curs a l'estiu tornaríem a banyar-nos.
Sisplau, aproveu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada