Pas 17

Aquest dissabte és Sant Jordi, ha estat Setmana Santa i hem preferit no quedar perquè així tothom pugui passar les vacances en família.

Tot i així encara em queda dissabte passat per a explicar. Vam anar a Argelaguer, a aquelles construccions de fusta que fa des de fa molts anys un home gran i que mai he sapigut com dir-lis, talaies? torres? perills per a la seguretat pública? es podria dir de moltes maneres però el cas és que hi vam anar, vam pujar, vam baixar i no van caure (encara no m'ho crec, amb lo que s'arribaven a moure!).

Havia anat quan era petita i feia molt de temps que sempre que passava per anar cap a Olot pensava "un dia has de tornar" i ho vaig aconseguir. A part de nosaltres quatre va venir en Xavier i la Zina, el germà i la cosina d'en Ferran i entre tots ens ho vam passar d'allò més bé per laberints interminables, rierols, camins trampa i casetes que semblaven de nines.

Cap al final del matí ens vam trobar a l'home que estava construint una torre nova amb quatre fustes, tres claus i un martell. Tindria més de 70 anys però seguia allà, cada dia fent una mica més perquè no es perdi una cosa tan única.

En aquell moment vaig veure a la Michelle que mirava al senyor amb cara de fascinació i vaig pensar que som afortunats per haver viscut això perquè segurament, quan aquest home no hi sigui això es deteriorarà, caurà i amb ell cauran molts contes de fades de nens i moltes històries de Peter Pan dels grans.